Sembla que no n’hi ha prou d’intentar estar al dia, conèixer l’àmbit temàtic, expressar-se amb correcció, usar termes planers i utilitzar plantilles estàndard. Els blocs de biblioteques ens queden un pèl avorrits 
diversas bibliotecas, o mejor dicho, bibliotecarios voluntaristas con el cuchillo entre los dientes se han lanzado a abrir nuevos blogs de tipo corporativo, la mayoría de los cuales adoptan un tono tremendamente aburrido. (Álvaro Cabezas)
L’Álvaro ens esbronca per la tendència a convertir el bloc en un tauler d’avisos, una llista de noves adquisicions o una selecció de recursos sense prou atractiu. Hi troba a faltar la comunicació amb l’usuari, la “conversa”, que es dóna per fet que és l’essència del blog i que considera imprescindible.
No hi estic del tot d’acord. Jo penso com en Javier Leiva que el bloc és un format i una eina que pots usar de diferents maneres. Com a tal eina em sembla adient la seva utilització per difondre recursos i activitats de la biblioteca i no crec que això hagi d’originar grans converses amb els usuaris. Gràcies a l’ús de plataformes amb plantilles populars, la part de disseny i d’usabilitat no ens ha de preocupar excessivament, ni tan sols als que tenim pocs mitjans. Respecte al “to”, aquí sí que admeto que ens cal millorar força col·lectivament; qüestió d’anar practicant. Ara bé, encertar-lo depèn no únicament de les habilitats comunicatives de l’emissor sinó també de l’audiència a la qual t’adreces. No cal ser igual de divertit en una secció infantil de la biblioteca pública que a la biblioteca de la facultat de medicina per posar exemples ben diversos.
Álvaro Cabezas, Perspectivas para 2008 en los blogs documentales. Documentación, biblioteconomía e información, 10-1-2008
Pocs dies abans, Honorio Penadés, bibliotecari a la Universidad Carlos III de Madrid i coautor d’un bloc d’animació a la lectura, comentava:
resultan muy difíciles tres cosas
a) conocer los deseos o gustos de los lectores
b) ofrecer algo que les llame la atención
c) conseguir que relacionen sus deseos o gustos con la oferta de la biblioteca
…
Y aunque los alumnos de la Universidad no son ya adolescentes, sí que conservan ese punto de transgresión y de rebeldía en actos como la lectura por puro placer, que sólo compartirán con amigos íntimos, pero casi nunca con sus padres, y nunca con el bibliotecario, desde luego
….
me gustaría saber, cuando un lector me devuelve una novela en el mostrador de préstamo:
- si le gustó
- cuánto tiempo le llevó la lectura
- cómo encontró el libro en la Biblioteca
- qué otras cosas espera encontrar
- y a quién se lo ha dicho (Honorio Penadés)
Sincerament, sense ser transgressora ni rebel, jo tampoc no m’apuntaria a compartir les meves lectures amb la bibliotecària així com així. I no crec en absolut que ens calgui conèixer què agrada a qui i perquè més enllà de dades estadístiques neutres. La temptació d’abusar en l’anàlisi de les dades d’ús serà cada cop més forta i ens cal mantenir molt ferm el principi de respecte a la privacitat. No hi ha cap estudi d’usuaris que justifiqui de trencar-lo. Bé, segur que l’Honorio no proposava pas això, però per si hi hagués algun altre malpensat com jo mateixa, aquí hi deixo la reflexió.
Honorio Penadés, Sobre la promoción de la lectura entre universitarios. SEDIC blog, 4-1-2008
Per acabar un parell de blocs de biblioteques que jo trobo exemplars, tots dos a càrrec de personal de la Universitat de Barcelona:
Bloc de Lletres — Bloc de Dret
