Aprendre jugant

Fa dies que estic ben entretinguda jugant. Sí, jugant, tal com sona. Descobrint el món virtual a través d’un perfil bàsic a Second Life. I m’hi passo força hores perquè, essent la primera vegada que entro en un escenari 3D, retrobo la mateixa sensació que vaig tenir el primer cop que vaig agafar un ratolí (d’ordinador, és clar!). Encara recordo una tarda completa de dissabte intentant dominar el cursor que s’escapava per allà on volia. Doncs ara igual: passar d’una forma bàsica, un cub o un cilindre per exemple, a un petit element decoratiu em representa hores de provatures.

M’hauré guillat? Espero que no! Segueixo la moda? Sí, segur! No vull sentir-me tan absolutament desconnectada del món del meus usuaris joves que han crescut envoltats de maquinetes de jugar. No vull pensar més que em cal deixar pas perquè no entenc de què em parlen, perquè ni tan sols he tret el nas fora dels meus llibres. Vull ser immigrant digital, no pas marginada digital.

O sigui que ben humilment, parteixo a la descoberta de noves sensacions virtuals, amb tot per aprendre i amb ganes de passar-m’ho bé i de compartir. I he aconseguit convèncer al meu company i tot. Un parell de vellets rumb al desconegut!

Apunts relacionats:

Gamoia. Aprendre dels videojocs (19-7-2006)

Gamoia. Bibliotecàries, a jugar! (14-12-2006)