Gamoia

Aquesta setmana la Biblioteca de Catalunya ha fet pública la mostra de webs de les passades eleccions al Parlament de Catalunya que s’han recollit a Padicat. Pretenen ser com fotos fixes de determinades webs significatives que permetin entendre aquell moment polític del nostre país. És un primer resultat del treball de Padicat i convé que el repassem per comprovar fins a quin punt satisfà les expectatives.

He escollit la primera opció dels partits polítics que correspon a CDC. Consta de cinc dies enregistrats: 5, 10, 23 i 30 d’octubre i 4 de novembre de 2006. Hi ha una primera frustració: a mi no m’apareixen bona part de les imatges de portada. Després he volgut comprovar si els documents els trobaria. Obro el menú “El partit” i vaig a “Projecte polític” i “Documents”. Em porta a un llarg índex de conferències dels polítics de Convergència. Vet aquí, bona teca! penso jo. I escullo les d’Artur Mas sobre Catalunya sense límits. Passo a una nova pàgina web amb enllaços a dos fitxers pdf amb els textos de les conferències. Però, oh disgust! aquests textos: “Sorry, no documents with the given url, http://www.convergencia.org/media/8186.pdf were found”.

Podeu provar amb altres partits i altres webs. Veureu que passa tot sovint que quan vols arribar al text de veritat interessant, més enllà de la faramalla promocional, et surt el text fatídic en anglès.

No en fem cap escàndol. Això són les primeres passes i Padicat pot millorar i ho ha de fer. Però per fer-ho cal ser conscients dels problemes i buscar-hi les solucions.

He fet la prova amb Internet Archive, el mític servei privat americà que des de fa anys intenta conservar la web mundial. La web de CDC hi és representada des de 1998. De l’any 2006 n’hi ha 54 pàgines entre gener i maig. Miro l’última pàgina corresponent al 29-5-2006. M’apareixen les imatges de portada i estaria força bé si no fos perquè els caràcters accentuats em queden com a quadradets. Provo d’aconseguir el text de les conferències d’en Mas i, sí!, hi arribo. Tot i que em queda el dubte de si el fitxer resideix dins d’Internet Archive o bé, si l’ha anat a buscar a la seu de CDC on encara s’hi troba.

Per què faig aquesta última observació? Doncs perquè he descobert que és molt fàcil mistificar el contingut d’una pàgina web a través d’aquest sistema. Si voleu, proveu de buscar a Internet Archive una còpia de http://gamoia.blocat.com. N’hi ha cinc pàgines de gener a abril del 2006. Fan prou bona cara, amb els accents posats a lloc i tot. Excepte algun detall que pot passar fàcilment desapercebut. El primer és la capçalera: hi apareixen les fulles seques de tardor que tinc actualment en el bloc i que no les vaig posar fins a desembre del 2006. El segon detall és el Bon Nadal d’en Jun del Déu vos guard. És un desig permanent en totes cinc pàgines gravades de gener a abril, quan s’ha de tenir en compte que en Jun actualitza diàriament la seva tira còmica.

Cal aprendre doncs la lliçó i malfiar-nos dels sistemes de preservació fins a comprovar que realment ens presenten el que diuen que ens presenten. No fos cas que ens carreguin un mort sense saber d’on surt. I cal millorar la recollida de la informació. En un temps en què l’audiovisual és tan important, limitar-se a conservar el text deixa una profunda insatisfacció. És com conservar una antologia amb poesies escapçades, imatges retallades i vores rosegades. I això que tot just comencem a guardar.

Vinga, ànims! Hi ha molta feina encara per posar a punt Padicat. Potser caldria rebaixar una mica l’ambició

• “La Biblioteca de Catalunya va iniciar el juny de 2005 el projecte Padicat per tal de recollir i preservar tota la producció cultural, científica i de caràcter general catalana produïda en format digital.”

i concentrar-se en la preservació de la web amb unes condicions satisfactòries pactades amb els que n’han de ser futurs usuaris: els investigadors.

Biblioteca de Catalunya. El projecte Padicat fa accessible més de 600 recursos d’internet sobre les darreres eleccions al Parlament (22-1-2007)
http://www.bnc.cat/noticies/noticies.php?id=72

Preguntes Molt Freqüents de propietat intel·lectual contestades de forma planera per Raquel Xalabarder, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, en una entrevista actualment a portada del web de la Universitat Oberta de Catalunya.

Us copio les preguntes perquè veieu que toquen temes candents i que val la pena donar-hi un cop d’ull.

• “Si faig còpies dels meus CD de música i les intercanvio amb els meus amics, per quin motiu infringeixo la llei? A quina sanció m’exposo?
• Passa igual amb els programes, les imatges o els articles que trobo per Internet? Si la meva intenció no és vendre’ls sinó emmagatzemar-los, per què no poden sortir del meu ordinador?
• Per quin motiu tenen una reputació tan dolenta els drets d’autor entre algunes comunitats d’internautes?
• Quina diferència hi ha entre els drets d’autor i el copyright?
• Què són les llicències Creative Commons? Es poden fer servir a països europeus o només són vàlides als Estats Units?
• Si per un treball universitari faig servir petites parts d’un article o estudi llicenciat com a Creative Commons i no cito l’autor, cometo un delicte?
• Quina implicació tenen aquestes llicències i drets en l’àmbit educatiu?”

Enric Senabre, Anna Guerrero. “La propietat intel·lectual s’ha convertit en un producte de consum”. Entrevista a Raquel Xalabarder. Wok!, núm. 16, gener 2007.
http://www.uoc.edu/premsa/entrevistes/xalabarder.html

Com que ve d’en Dani no puc defugir la invitació. Aquí teniu doncs les cinc veritats i les cinc mentides sobre la meva vida per si a algú li ve de gust de passar una estona endevinant-les. D’acord amb la meva foto i la meva edat, us faig una capbussada cap al temps passat.

1. La meva mare era bibliotecària.

2. El meu pare era cabaler.

3. A casa em deien gansa per la meva lentitud.

4. Vaig festejar cinc anys abans de casar-me per l’Església.

5. Vaig sortir en una foto al diari l’any 1972.

6. Durant el primer any d’escola, els dissabtes em posaven una banda com a premi.

7. A l’escola era apreciada pels meus acudits de ciclistes.

8. Vaig aprendre a escriure en català a l’escola.

9. A la meva escola hi havia una biblioteca.

10. Les bibliotecàries em feien por.

Diria que un joc d’aquests és com el bateig d’un blocaire com cal. Ara sento que ja formo part de la comunitat . Tanmateix no m’atreveixo a passar el guant a ningú. Qualsevol que s’hi engresqui el pot recollir. Potser l’Albert? Sense compromís, eh!

A la secció de Cultura d’El País del 12-1-2007, el periodista Carles Geli publica les diferents reaccions dels gremis d’editors i de llibreters de Catalunya enfront de la notícia de la digitalització de llibres de biblioteques catalanes per part de Google.

Segons aquest article, el Gremi d’Editors ha adreçat una carta al Conseller Tresserras, protestant per la seva “decisió unilateral que ens perjudica com a editors”. Diu que ja havien parlat amb l’anterior conseller i havien aconseguit parar el tema. Estan que trinen en definitiva.

D’altra banda sembla que el Gremi de Llibreters s’ha posat en contacte amb Google per fer que les llibreries associades apareguin en els enllaços que acompanyen als resultats de les cerques. Diu el seu secretari que “el que no pot ser és que s’ofereixin enllaços amb els editors, distribuïdors i grans llibreries, a més de les virtuals i que nosaltres no hi siguem”.

Recomano la lectura d’aquest petit article perquè l’actitud numantina dels editors hi queda ben retratada. Ni fan els seus deures, ni deixen treballar als qui en tenen ganes. Perquè digueu-me, on és l’oferta de llibres digitals dels editors del nostre país? Quan volem subscriure l’accés a manuals per als nostres estudiants, només els en podem oferir en anglès. Quan ens proposen alguna revista del país, el preu està pels núvols i les facilitats d’accés sota terra.

L’estratègia dels llibreters em sembla molt més intel·ligent. Saben que no ho poden parar. I volen ser-hi en una bona posició. Flexibles com el canyissar que aguanta les tempestes.

A veure si els editors en prenen exemple, que de feina i de negoci n’hi ha per a tothom qui se sàpiga posar al dia.

Gremi d’Editors de Catalunya
http://www.gremieditorscat.es/

Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya
http://www.llibres.org/

Google Book Search
http://books.google.com/

Inside Google Book Search. The National Library of Catalonia joins the Library Project
http://booksearch.blogspot.com/2007/01/national-library-of-catalonia-joins.html

M’arriba l’anunci d’una roda de premsa de la Biblioteca de Catalunya i Google per demà, 10 de gener, a les 11.00 h.

Serà possible que veiem una bona part del nostre patrimoni digitalitzat per Google? Sembla que també hi ha d’altres biblioteques catalanes involucrades.

Jo no hi podré anar, que no sóc periodista, però demà estaré molt pendent de les notícies.

(Per cert, jo no he comprovat la veracitat de la convocatòria. Crec que és bona, però si us interessa, truqueu abans a la Biblioteca de Catalunya, per si de cas).