Les biblioteques, bé?

Dimecres passat, l’articulista de l’Avui, Carles Capdevila, afirmava que es parla poc de les biblioteques públiques perquè funcionen i es feia ressò de l’admirable evolució que han fet en els darrers anys:

“…hi ha una generació que no les vam poder disfrutar de petits, quan les biblioteques eren poques i eren fosques, i no modernes i lluminoses com ara…”.

Té raó i és d’agrair la seva constatació positiva i elogiosa des d’una tribuna pública. Les biblioteques populars en el nostre país han canviat radicalment. S’han modernitzat tant en espais com en fons i en serveis i, a més a més, se n’han obert força de noves. Són lluny els temps en què les Caixes suplien en part les mancances de l’Administració en aquest àmbit. Cal recordar que anàvem molt endarrerits respecte als països que ens serveixen de model. I aquest retard és el que explica les diferències actuals en les tendències quan ens comparem amb ells.

Com que estem a finals d’any i els diaris ens omplen de xifres i balanços, m’he permès fer una petita indagació per intentar ratificar la percepció de satisfacció del nostre usuari.

Miro a l’Idescat i l’últim informe estadístic dedicat específicament a les biblioteques correspon a l’any 2004. Indica l’existència de 835 biblioteques a Catalunya i que toquem a 3 llibres per habitant després d’haver expurgat una mica els fons antics. Més de la meitat de les biblioteques existents han iniciat la seva activitat després de 1980.

Segons l’INE i també pel que fa a l’any 2004, a Espanya hi ha 6.585 biblioteques i també toquen 3 llibres per habitant de mitjana.

Aquestes xifres fan referència al total de llibres i de biblioteques sense distinció per tipologies, de manera que s’inclouen aquelles que reben el dipòsit legal, les universitàries i les especialitzades juntament amb les públiques.

Provo doncs d’afinar una mica més i em faig el meu propi quadre basat en les dades de l’INE i l’Idescat. Per altres comunitats autònomes m’he de refiar d’informes que trobo en el portal de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez dedicat a les biblioteques públiques on també localitzo informació interessant del Projecte Tibidabo que compara les biblioteques públiques de la ciutat i de la província de Barcelona amb d’altres ciutats i regions similars d’Espanya i d’Europa. Finalment afegeixo dades del Regne Unit i vet aquí una petita mostra dels resultats:

Comunitat                        Llibres/habitant Préstecs llibres/habitant
Espanya-públiques                       1,16                                0,65
UK-públiques                                1,80                                5,50

Navarra-públiques                       2,44                               1,52
Catalunya-públiques                    1,17                                0,96
Múrcia-públiques                         0,76                                0,47

Llegint l’informe del Regne Unit, resulta que deu anys abans, el préstec era de 9,2 llibres/habitant, és a dir que en aquest període ha disminuït en un 40%. La biblioteca pública s’està transformant en un centre cívic i se salva d’una davallada espectacular gràcies als serveis d’Internet gratuïts i als materials audiovisuals. S’obre més hores al públic però es tanquen punts de servei petits, especialment els bibliobusos.

A casa nostra encara creixem en serveis tradicionals perquè aquests eren molt deficitaris. Però els professionals no podem passar per alt quin és el nou context i ens cal preparar-nos adequadament per a saltar etapes i posar-nos al dia, oferint ja d’entrada els millors serveis de la nova era.

O sigui que, Bon Any 2007 i que agafem molta empenta per treballar de valent.

Carles Capdevila. Les biblioteques, bé. Avui, 27-12-2006
http://paper.avui.cat/article/ultima/42445/biblioteques/be.htm (enllaç actualitzat 3-9-2007)