Bibliotecaris tap

28 Octubre 2006

Els de 41 a 60 anys. Ja estem situats, pràcticament hem arribat al límit de la nostra carrera professional, hem fet un gran esforç per automatitzar els catàlegs, per dominar la microinformàtica, per entendre la digitalització. Hi hem posat moltíssima bona voluntat i una gran dedicació. Som bona gent i bons professionals, la majoria!

Però… la xarxa ens supera, som immigrants digitals, estem saturats de canvis i la nostra capacitat d’aprenentatge comença a disminuir.

Endemés… els mileuristes que pul·lulen d’una biblioteca a l’altra amb contractes temporals ja no aprecien els nostres esforços, perquè ells són nadius digitals, han tingut accés a una formació millor, incloent-hi els programes de mobilitat internacional, i veuen com passen els anys i les esperances de prosperar són molt minses.

El conflicte està servit. En lloc de liderar, comencem a fer nosa. En comptes de reclamar reconeixement pels esforços passats, cal que ens espavilem per enfrontar-nos als nous reptes amb un mínim de dignitat.

Fa mandra. Fa ràbia. Fa por. Però no podem demanar que el temps s’aturi. O ens adaptem ràpidament i continuem estirant el carro o, almenys, procurem deixar pas amb discreció.

Aquest apunt vol continuar la reflexió iniciada a bauen_Blog sobre la Generació blog arran d’un article de Manuel Cuyàs a El Punt.

bauen_Blog. Generació blog. 24-10-2006 http://bauenblog.info/2006/10/24/generacio-blog/ (enllaç actualitzat 3-9-2007)

Manuel Cuyàs, La “generació bloc” s’obre pas. El Punt, 21-10-2006 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2102519

Entry Filed under: Biblioteques. .

2 Comments Add your own

1. Dani | 20 Març 2008 at 1.42

Gamoia,

noto un to un cert pessimista en aquest post… i no m’agrada. Personalment, penso que els de la vostra generació encara teniu molt a dir en el nostre món; als més joves, ens podeu traspassar tota la vostra experiència i saber fer, sobre com fer les coses, sobre com s’ha portat a terme un procés tant llarg i complicat com és l’automatització dels catàlegs i que ha suposat tant per a la nostra professió. Per la meva part, no cal que reclameu cap mena de reconeixement perquè el meu, de personal, ja el tens sense que me’l demanis. En un antic post de bauen ja ho deia:

http://bauen.blocat.com/post/2852/83299

D’altra banda penso que els relleus generacionals poden arribar a ser positius per a les dues parts, sense ser en absoluts traumàtics: per la jove, per tot el que podem continuar fent, i la gran per tot el que s’ha fet i la satisfacció que produeix. Les dues parts s’han de conèixer i valorar mútuament, perquè tenim molt per aprendre entre nosaltres. Penso que qui no tingui clar això no ha entès res.

Bé, m’alegra que l’article d’en Cuyàs t’hagi fet reflexionar i pensar. No obstant, continuo pensant que la “generació blog” és només una forma de ser, de pensar, i d’actuar en el món que ens envolta, tan el digital com el real. No penso que sigui un tema d’edats, sino de mentalitats.

Publicat per Dani — 28 Oct 2006, 17:48

[traspassat aquí per gamoia]
2. gamoia | 20 Març 2008 at 1.44

Les noves eines i el nou entorn requereixen nous coneixements i sobretot una actitud receptiva.
Avui a TV3 parlaven d’unes proves voluntàries que feien els metges de família per a comprovar si sabien resoldre correctament uns casos estàndard. Deien que en alguns països són obligatòries.
Haurem de proposar-ho per als bibliotecaris?
En tot cas el que resulta imperdonable és que l’actitud negativa d’alguns “tap” desmotivi i impedeixi el desenvolupament dels “bloc”.

Publicat per gamoia — 29 Oct 2006, 00:04

Some HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Trackback this post | Subscribe to the comments via RSS Feed