Gamoia

Tinc una mena de frisança. Llegint tantes promeses llançades a l’aire com si fossin globus de colors, no sé, penso… i si t’atrevissis? Per què no fas tu també la carta als reis? Oi que els candidats s’escolten als ciutadans que troben pel carrer i els donen copets a l’esquena i els recullen les peticions? Doncs, per què no en pots fer tu també? Total, no hi perdràs res! Una més, una menys a la paperera… però tu hauràs complert amb el teu deure de ciutadana i hauràs reclamat/suggerit/demanat allò que creus que s’ho val. Provem-ho, doncs!

Senyor futur President de la Generalitat de Catalunya,

Com a ciutadana bibliotecària d’aquest país, li voldria fer avinent la conveniència de proveir fons econòmics suficients per a:

1. Contractar llicències d’abast nacional de recursos digitals essencials per a l’educació de la ciutadania i per a la investigació que es duu a terme a les seves universitats i centres de recerca.
2. Digitalitzar massivament la producció cultural catalana que es trobi en domini públic, donant nova vida i àmplia difusió d’aquesta manera als fons dipositats en arxius, biblioteques i museus.
3. Assegurar la connectivitat efectiva i de banda ampla a tot el territori per tal que des de qualsevol casa del més petit poblet del nostre país sigui possible gaudir d’accés als documents digitals i a totes les eines i serveis que hi estan relacionats.
4. Garantir que el pagament del cànon sobre el préstec de les biblioteques que caldrà aplicar després de la recent sentència del Tribunal de Justícia de Luxemburg no vagi en detriment dels seus pressupostos.

Esperant que tingui a bé prendre en consideració aquesta petició, rebi una salutació atenta de la ciutadana bibliotecària,

Gamoia

Els de 41 a 60 anys. Ja estem situats, pràcticament hem arribat al límit de la nostra carrera professional, hem fet un gran esforç per automatitzar els catàlegs, per dominar la microinformàtica, per entendre la digitalització. Hi hem posat moltíssima bona voluntat i una gran dedicació. Som bona gent i bons professionals, la majoria!

Però… la xarxa ens supera, som immigrants digitals, estem saturats de canvis i la nostra capacitat d’aprenentatge comença a disminuir.

Endemés… els mileuristes que pul·lulen d’una biblioteca a l’altra amb contractes temporals ja no aprecien els nostres esforços, perquè ells són nadius digitals, han tingut accés a una formació millor, incloent-hi els programes de mobilitat internacional, i veuen com passen els anys i les esperances de prosperar són molt minses.

El conflicte està servit. En lloc de liderar, comencem a fer nosa. En comptes de reclamar reconeixement pels esforços passats, cal que ens espavilem per enfrontar-nos als nous reptes amb un mínim de dignitat.

Fa mandra. Fa ràbia. Fa por. Però no podem demanar que el temps s’aturi. O ens adaptem ràpidament i continuem estirant el carro o, almenys, procurem deixar pas amb discreció.

Aquest apunt vol continuar la reflexió iniciada a bauen_Blog sobre la Generació blog arran d’un article de Manuel Cuyàs a El Punt.

bauen_Blog. Generació blog. 24-10-2006 http://bauenblog.info/2006/10/24/generacio-blog/ (enllaç actualitzat 3-9-2007)

Manuel Cuyàs, La “generació bloc” s’obre pas. El Punt, 21-10-2006 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2102519

Jo, de política no hi entenc ni un borrall, per començar. Només calculo que si un tema ni es menciona en tota la documentació de la campanya electoral, deu ser perquè els polítics pensen que no els portarà vots.

Mirant les respostes dels partits a la demanda d’informació d’en Dani de bauen_Blog hi trobo a faltar unes grans protagonistes del meu àmbit professional: les biblioteques universitàries. Ni una menció.

Tanmateix són les capdavanteres en digitalització del patrimoni català (Biblioteca Digital de Catalunya), en dipòsits digitals d’accés obert (TDX, RECERCAT, RACO, UB, UAB, UPC), en treball cooperatiu dins d’un consorci (CBUC). Els seus fons bibliogràfics són rics i antics, formen una part important del nostre patrimoni. Els seus tresors val la pena de fer-los accessibles, no només als investigadors sinó a tota la ciutadania. Tenen la capacitat d’albergar la producció investigadora i docent del país si se les dota de recursos.

I malgrat tot, sembla que això queda al marge de la política de país. Cosa d’universitats, aïllades de la societat. Les biblioteques universitàries ja es barallaran amb els investigadors per rebre alguna engruna de les inversions en infraestructures. Ja camuflaran peticions de recursos com a projectes de recerca signats per investigadors. Mendicaires. Sempre pidolant!

Sembla que és l’hora del totxo pels polítics. Totxo de biblioteca pública i ampliació d’horaris de cara a la temporada d’exàmens. I que no faltin els bons propòsits relatius a les biblioteques escolars i als pobles petits. Quantes legislatures devem portar amb promeses d’aquestes?

I no em digueu que no saben de què parlo:

Control del compliment de la Resolució 292/VII del Parlament de Catalunya, sobre la participació de Catalunya en la creació de la Biblioteca Digital Europea (BOPC núm. 342, 29-5-2006). “…disposem de la Biblioteca Digital de Catalunya (BDC), amb patrimoni literari i científic català, homologable a altres països europeus“.

Resolución de 26 de mayo de 2006, de la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información, por la que se da publicidad al Convenio marco de colaboración entre el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio y la Generalidad de Cataluña para el desarrollo del Plan Avanza. (BOE núm. 147, 21-6-2006). RACO es disputarà una part dels 280.000 euros atribuïts al CESCA, amb CATNIX, Universitat digital i Anella científica.

Per complementar la proposta del Dani de bauen_Blog i seguir amb la meva modesta campanya a favor de la preservació del patrimoni digital, em permeto presentar-vos els resultats d’una cerca sobre les anteriors eleccions al Parlament de Catalunya.

En primer lloc, he descobert que els companys de BibCat varen fer un recull i resum de les propostes dels diferents partits referents a biblioteques i arxius.

Eleccions 2003:

http://www.bibcat.info/psc.pdf
http://www.bibcat.info/ciu.pdf
http://www.bibcat.info/erc.pdf
http://www.bibcat.info/ic.pdf
http://www.bibcat.info/pp.pdf

També he localitzat un índex preciós de materials d’eleccions que confecciona Rosa Montanyà per als estudis de Ciències polítiques i socials de la UPF.

http://www.upf.edu/bib/ccpp/elect.htm#catalunya2003

Fixeu-vos que ja hi ha un parell de programes desapareguts només en tres anys.

Jo diria que amb aquests materials i els que reculli en Dani ja podem fer una comparació de les paraules d’ahir amb les d’avui.

Ara que estem en període electoral, aquí, a Catalunya, em ve al cap la frase recurrent dels periodistes sobre la importància de les hemeroteques per a recuperar les promeses del polítics i contrastar-les amb els fets posteriors. Llàstima que les hemeroteques són poques, el material és molt fràgil i la consulta molt feixuga. Això fa que costi força de fer la feina ben feta als periodistes o que la vagin deixant per més endavant.

Internet està canviant aquest panorama i no sé fins a quin punt els polítics en són conscients. Les webs dels partits són indexades pels cercadors i emmagatzemades en els seus discs. I com que volen visibilitat se’n guardaran prou de negar-los l’accés. El ciutadà normal, com jo mateixa, si en sent la necessitat o en té la curiositat, pot disposar dels documents públics d’uns i altres sense moure’s de casa. Una mica de temps, una mica d’interès i ja està, et fas el dossier complet.

Però els cercadors troben el seu negoci en la vigència de la informació que serveixen, no pas en conservar la memòria històrica. Per fer aquesta feina tan important la iniciativa privada Internet Archive es va posar en marxa l’any 1996 als Estats Units i, de mica en mica, les biblioteques nacionals van incorporant com a tasca pròpia la recopilació de la web del seu àmbit territorial.

Això és el que ha començat a realitzar la Biblioteca de Catalunya amb el seu projecte PADICAT. Sembla que està a punt d’inaugurar-se, pel dossier de premsa que s’ha confeccionat i per les notícies que s’han generat durant el mes de setembre. Com a mínim ja es pot veure algun resultat a través de la seva web.

He de dir que jo en vull més. No acabo de veure que la cerca funcioni prou bé, no em convenç la poca profunditat de les reproduccions, tampoc m’agrada el color; en fi, espero que aquesta sigui la prova inicial i que tot plegat millori força. Però el treball val la pena. Necessitem conservar la nostra memòria i no podem esperar que d’altres ho facin per nosaltres. Necessitem comprovar a la nova “hemeroteca virtual” quina és l’evolució de la nostra societat. Aprendre del passat per intentar - si més no, intentar-ho - de no ensopegar novament amb la mateixa pedra.

Benvingut, doncs, PADICAT! Creix i fes-te gran, molt gran. No tinguis por de conservar-ho tot i amb freqüència. No et quedis a portada. Ves a les entranyes de les webs i recull els documents de base, les opinions, les promeses, els programes, els pressupostos. Les distàncies entre les paraules i els fets les trobarem entre tots, si els periodistes ens fallen ja farem la feina els ciutadans.

Projecte Padicat: http://www.bnc.es/bc/projectes.php#padicat

PADICAT: http://www.padi.cat/index.php Exemple: Esquerra Republicana

UK Web Archiving Consortium: http://www.webarchive.org.uk/ Exemples: Conservative Party i Liberal Democrats