Aprendre dels videojocs

Ja em podeu jubilar perquè no sé si me’n sortiré. Fa dies que llegeixo notes sobre les diferents formes d’aprenentatge dels joves de la generació digital - els nadius digitals que vaig descobrir a bcnbits - i sobre l’interès dels videojocs com a eines d’instrucció.

Ara - via LibrarianInBlack - he anat a parar a un apunt concret d’aquest tema aplicat a l’àmbit bibliotecari. En el bloc Library Voice es fa una ressenya de quatre jocs examinant-los des del punt de vista professional com a models per a dissenyar tutorials o altres materials d’instrucció. Es destaca el camí que segueix “l’usuari” per aprendre a fer-lo funcionar: quan apareixen les opcions d’ajuda, si es fan demostracions que el jugador pot duplicar en paral·lel, si cal explorar amb resultats a diferents nivells…

Crec que tenen raó les veus que ens recomanen de fer atenció als videojocs i a totes les vies de comunicació, simulació i col·laboració modernes que els joves usen des de ben petits.

Però em sento desvalguda. Jo no he jugat mai amb un videojoc. No sé ni com funcionen les boles de comandament, ni la palanca, ni res de res. M’he passat anys i anys contemplant aquest fenònem amb una gran recança, pensant que la canalla perdia el temps miserablement, i que a més a més els omplien el cap amb històries plenes de violència i de competitivitat. En definitiva, tinc un munt de prejudicis envers aquests estris i sempre m’he fet creus que existissin tantes botigues plenes a vessar d’aquestes andròmines.

I ara, què he de fer? Em compro una P2? Provo de jugar? Per on començo a la meva edat? Jugo d’amagat? Perquè si m’hi poso al despatx em treuen al carrer, això de ben segur! I si em veu el meu home, potser avisa al nostre amic psicòleg! Quin compromís, ai Senyor!

Library Voice, Learning about instructional design from video games (12-7-2006)
http://libraryvoice.com/archives/2006/07/12/learning-about-instructional-design-from-video-games/