Gamoia

L’article Deu coses que els polítics haurien de saber sobre tecnologia de la informació de Lluïsa Núñez que s’ha publicat a la revista Item número 43 “comenta en to lleuger, alguns errors freqüents de l’Administració en matèria de tecnologia de la informació”.

Acabo de rebre la revista i crec que val la pena recomanar la lectura d’aquest breu article perquè els seus consells són encertats i si els tinguessin en compte les persones que ocupen llocs de presa de decisions, potser ens estalviaríem alguns esforços inútils i avançaríem més decididament cap a la Societat de la Informació que tantes vegades s’ha esmentat. I, per cert, als directius d’algunes empreses també els poden ser útils.

Espero que ni la Lluïsa ni el COBDC es molestin per copiar aquí els seus consells. Si els voleu més desenvolupats, no dubteu a comprar la revista que tot just acaba de sortir del forn.

1. Tecnologia de la informació (TI) no és informàtica.
2. No delegui en l’electricista.
3. Allò de l’organització que aprèn és veritat.
4. La web no és un tríptic.
5. No compri continguts.
6. La usabilitat no consisteix a penjar-se les medalletes del W3C.
7. Els PDF són només per a imprimir.
8. La solució a molts d’aquests problemes es diu gestor de continguts.
9. El programari lliure és, sobretot, un bon negoci.
10. Copyright i copyleft no és una qüestió de dretes o esquerres.

Item: http://www.cobdc.org/publica/item/

Ja em podeu jubilar perquè no sé si me’n sortiré. Fa dies que llegeixo notes sobre les diferents formes d’aprenentatge dels joves de la generació digital - els nadius digitals que vaig descobrir a bcnbits - i sobre l’interès dels videojocs com a eines d’instrucció.

Ara - via LibrarianInBlack - he anat a parar a un apunt concret d’aquest tema aplicat a l’àmbit bibliotecari. En el bloc Library Voice es fa una ressenya de quatre jocs examinant-los des del punt de vista professional com a models per a dissenyar tutorials o altres materials d’instrucció. Es destaca el camí que segueix “l’usuari” per aprendre a fer-lo funcionar: quan apareixen les opcions d’ajuda, si es fan demostracions que el jugador pot duplicar en paral·lel, si cal explorar amb resultats a diferents nivells…

Crec que tenen raó les veus que ens recomanen de fer atenció als videojocs i a totes les vies de comunicació, simulació i col·laboració modernes que els joves usen des de ben petits.

Però em sento desvalguda. Jo no he jugat mai amb un videojoc. No sé ni com funcionen les boles de comandament, ni la palanca, ni res de res. M’he passat anys i anys contemplant aquest fenònem amb una gran recança, pensant que la canalla perdia el temps miserablement, i que a més a més els omplien el cap amb històries plenes de violència i de competitivitat. En definitiva, tinc un munt de prejudicis envers aquests estris i sempre m’he fet creus que existissin tantes botigues plenes a vessar d’aquestes andròmines.

I ara, què he de fer? Em compro una P2? Provo de jugar? Per on començo a la meva edat? Jugo d’amagat? Perquè si m’hi poso al despatx em treuen al carrer, això de ben segur! I si em veu el meu home, potser avisa al nostre amic psicòleg! Quin compromís, ai Senyor!

Library Voice, Learning about instructional design from video games (12-7-2006)
http://libraryvoice.com/archives/2006/07/12/learning-about-instructional-design-from-video-games/

Editors i copyright: drets sense deures? Conferència del Professor David Vaver, de la Universitat d’Oxford, que explica l’origen i l’evolució de la protecció atorgada als editors a través del “dret de còpia” en el dret anglosaxó.

El que inicialment era una protecció per a 14 anys, renovable per un segon període de 14 anys, s’ha convertit en un monopoli estricte sobre l’ús de l’obra amb una durada de més d’un segle des de la seva creació.

El problema de les “obres òrfenes”, per exemple, és una conseqüència de la llarga durada del copyright i fa que aquestes obres quedin inaccessibles i bloquejades perquè és impossible localitzar-ne els detentors dels drets, malgrat que encara es troben en període de protecció.

La conferència és molt amena i posa l’èmfasi en els resultats negatius de l’enduriment general de les lleis de propietat intel·lectual i en com l’equilibri entre benefici privat i benefici públic que totes elles pretenen assolir s’està decantant perillosament cap al benefici privat, encoratjant monopolis paralitzadors que afecten a la cultura, la recerca i a un gran nombre d’altres activitats.

El text revisat ha estat publicat en anglès per la revista alemanya Bibliotheksdienst però es pot trobar la versió original, sense notes, en el web del congrés on es va pronunciar la conferència.

David Vaver, The public image of publishers and copyright. http://www.anel.qc.ca/PDFAutoG/10_20060529091609.pdf

David Vaver, Publishers and copyright, rights without duties? Bibliotheksdienst, 40 (6) 2006, pp. 743-750. http://www.zlb.de/aktivitaeten/bd_neu

6th International Publishers Association Copyright Symposium, Montréal, April 23-25, 2006. http://www.anel.qc.ca/ipa-symposium/Default.asp?SousMenu=Accueil

Dissabte, 8 de juliol de 2006, s’ha publicat al BOE la reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual. Us deixo també l’enllaç als textos als quals s’aplica la reforma.
LEY 23/2006, de 7 de julio, por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril. (BOE n. 162 de 8/7/2006)
http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2006/12308&txtlen=1000

LEY 5/1998, de 6 de marzo, de incorporación al derecho español de la Directiva 96/9/CE, del Parlamento Europeo y del Consejo, de 11 de marzo de 1996, sobre la protección jurídica de las bases de datos. (BOE n. 57 de 7/3/1998 )
http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=1998/05568&txtlen=1000

REAL DECRETO LEGISLATIVO 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia. (BOE n. 97 de 22/4/1996)
http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=1996/08930&txtlen=1000

Si alguna cosa impressionant té la xarxa és aquesta capacitat de difusió de material amb una celeritat i una eficàcia inconcebible.

La Universitat d’Edinburgh va convidar en Lorcan Dempsey, vicepresident d’OCLC, a fer una conferència magistral amb motiu de la celebració del 10è anniversari d’EDINA, servei de recursos digitals per a la comunitat acadèmica anglesa que té la seva seu en aquesta universitat.

I tota la conferència, inclosa la presentació i les preguntes i respostes finals ha estat gravada i es pot veure, escoltar, viure!! a través de la xarxa. És a dir, qualsevol estudiant de Documentació amb inquietuds i coneixements d’anglès pot disfrutar d’un dels millors mestres en directe sense gastar ni un euro extra i qualsevol professional i professor de l’àmbit pot assistir a una fantàstica conferència, fent les pauses que li convinguin per analitzar-la des del seu despatx.

Al·lucina mandarina! Em cau la baba, no hi puc fer més.

Lorcan Dempsey, The digital library landscape and trends in the world of Web 2.0 (3-7-2006) “live webcast”
Edinburgh University Library, Museums and Galleries: http://www.lib.ed.ac.uk/news/