Aparadors

Us heu fixat en els grans finestrals de molts dels nous edificis de biblioteques? Els arquitectes volen deixar entrar la llum i fer visible l’activitat de l’interior. Això converteix la sala o les sales en aparadors, no de llibres, que és la nostra “mercaderia” sinó d’usuaris en ple treball, els nostres “clients”.

Com que a més a més no ens deixen posar cortines, encara que no hi hagi cap mena de protecció contra el sol, fins que l’edifici en qüestió no ha sortit publicat a totes les revistes d’arquitectura, ens trobem amb un fenòmen que no sé si algú ja ha estudiat: que l’adjudicació d’aquests espais “aparadors” a determinat tipus d’usuari pot tenir un efecte tant encoratjador com dissuasori per a d’altres.

Un exemple per no quedar tan críptica: una dona gran que cada dia va a passeig i seu als bancs de la plaça del davant de la biblioteca. A través del magnífic finestral de la sala principal observa que dins hi ha afluència de gent jove, però no veu pràcticament cap home ni dona vells. Està convençuda que aquell servei no és per a ella, que s’hi trobaria estranya.

La mateixa dona veuria des del carrer que la sala de revistes de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona està plena a vessar de gent gran. Potser si visqués aquí s’animaria a entrar-hi perquè si la companya
de l’esplai hi fos…

Biblioteca Ca n’Altimira de Cerdanyola del Vallès
http://www.diba.es/agda/biblioteques/Biblioview.asp?Bib=2332

Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona (A través de bauen)
http://www.arqa.com/informacion.cfm/n.6703.s.6.cfm