Públic-privat: model AHCB

Arrel de la consulta europea sobre biblioteques digitals que esmentava en el meu darrer missatge vaig recordar que feia molt pocs dies La Vanguardia havia publicat un article en que exposava les queixes d’alguns editors respecte a la nova política de comercialització de reproduccions de fotografies de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Podeu consultar un article d’accés gratuït que resumeix el de La Vanguardia a Barceloca.com
http://barceloca.com/dataDetails-9311/es-ES/Editoriales-en-pie-de-guerra-barcelona.aspx

Deixant de banda l’enverinament ambiental sobre l’origen de les empreses, el tema que em fa pensar és el model de finançament escollit per l’Ajuntament de Barcelona per a la digitalització del seu fons fotogràfic.

La Unió Europea encoratja la cooperació del sector privat amb les institucions públiques per a revaloritzar el patrimoni cultural que custodien a través de la seva explotació comercial. Vegeu sinó la segona de les qüestions de la consulta pública. Es necessiten inversions i la digitalització surt molt cara.

Tanmateix el resultat més aviat sembla una mena de privatització de béns públics.

Les editorials es queixen dels preus que, al seu parer, són desorbitats. Aquí en teniu una mostra per fer-vos la vostra pròpia opinió:

http://www.digitalbank.es/includes/ampliacion.php?id=578892&modo=masinfo〈=cat

I mireu què ha deixat l’Ajuntament a l’Arxiu obert.

http://www.bcn.es/arxiu/arxiuobert/welcome.html
Tot plegat no m’agrada. On és la millora en l’accés als béns culturals que ha d’aportar la digitalització? Poder veure miniatures amb marca d’aigua? Poder comprar reproduccions de fotos històriques per il·lustrar una web a 60 euros?

I els convenis amb institucions educatives perquè tinguin accés a aquest
patrimoni i l’usin abundantment en les activitats docents? Existeixen? Són possibles? A quin preu?

No és això germans, no és això! Aquest no pot ser el millor model de finançament.