Gamoia

Estem en plena expansió dels dipòsits acadèmics. Per qui no sigui del ram, es tracta de col·leccions d’articles encara per publicar, documents de treball, informes tècnics, presentacions i altres materials que són el resultat de les activitats investigadores del professorat de les universitats i del personal de centres d’investigació.

És un material que fins ara només circulava entre col·legues o s’aconseguia assistint a conferències i congressos. És la matèria primera de la comunicació de les investigacions, encara en brut i sense haver passat els filtres de la crítica d’altres investigadors.

Hi ha un moviment potent de promoció de la difusió intensiva i l’arxiu d’aquest material que abans anomenavem “literatura grisa”, que pretén subvertir els canals de publicació acadèmica establerts perquè no s’adapten prou bé ni prou ràpidament al nou entorn digital.

Justament un dels punts de fricció amb les editorials científiques és el traspàs dels drets d’autor que algunes exigeixen i que impedeixen a l’autor que pugui fer ús de les seves aportacions, ni tan sols en les seves classes, sense “passar per caixa”.

I un dels al·liats i promotors de l’autoarxivatge en dipòsits és l’estament bibliotecari de l’universitat, que ofereix fer-se càrrec de la infraestructura i de la gestió del servei de dipòsit. En podeu veure un exemple ben recent en el RECERCAT que el CBUC (Consorci de les Biblioteques Universitàries de Catalunya) ha posat en marxa aquest any.

La clau de l’èxit d’aquests dipòsits, tal com ens ha recordat l’Alice Keefer de ThinkEPI aquesta setmana a IweTel, rau en convèncer als autors dels avantatges d’aquest autoarxivatge i decidir-los a realitzar-lo.

I aquí ve la meva petita contribució en forma de crida als bibliotecaris i altres col·legues a demostrar amb l’exemple propi la bondat del sistema que es vol promoure, omplint de continguts els dipòsits temàtics de la nostra àrea i usant-los en les nostres activitats docents i d’investigació.

És una gran oportunitat per a fer visible la recerca de tot el món sense privilegis. Vegeu sinó el goig que fan els documents catalans al costat dels anglesos, xinesos, turcs, castellans, italians, francesos, russos, alemanys i tot el que calgui en aquesta petita meravella que és E-LIS.

http://eprints.rclis.org/

I per acabar d’esvanir qualsevol dubte sobre quin és el dipòsit més apropiat i deixar-nos triar el que preferim, també existeixen els cercadors de dipòsits, que per al nostre camp és METALIS, on s’indexen diferents arxius. Així doncs, escolliu aquell que us agradi més, però dipositeu i feu accessibles les vostres aportacions per mor de l’avançament general del coneixement.

No cal dir que Google també els indexa, només faltaria!

Nota: BiD = Biblioteconomia i Documentació

Arrel de la consulta europea sobre biblioteques digitals que esmentava en el meu darrer missatge vaig recordar que feia molt pocs dies La Vanguardia havia publicat un article en que exposava les queixes d’alguns editors respecte a la nova política de comercialització de reproduccions de fotografies de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Podeu consultar un article d’accés gratuït que resumeix el de La Vanguardia a Barceloca.com
http://barceloca.com/dataDetails-9311/es-ES/Editoriales-en-pie-de-guerra-barcelona.aspx

Deixant de banda l’enverinament ambiental sobre l’origen de les empreses, el tema que em fa pensar és el model de finançament escollit per l’Ajuntament de Barcelona per a la digitalització del seu fons fotogràfic.

La Unió Europea encoratja la cooperació del sector privat amb les institucions públiques per a revaloritzar el patrimoni cultural que custodien a través de la seva explotació comercial. Vegeu sinó la segona de les qüestions de la consulta pública. Es necessiten inversions i la digitalització surt molt cara.

Tanmateix el resultat més aviat sembla una mena de privatització de béns públics.

Les editorials es queixen dels preus que, al seu parer, són desorbitats. Aquí en teniu una mostra per fer-vos la vostra pròpia opinió:

http://www.digitalbank.es/includes/ampliacion.php?id=578892&modo=masinfo〈=cat

I mireu què ha deixat l’Ajuntament a l’Arxiu obert.

http://www.bcn.es/arxiu/arxiuobert/welcome.html
Tot plegat no m’agrada. On és la millora en l’accés als béns culturals que ha d’aportar la digitalització? Poder veure miniatures amb marca d’aigua? Poder comprar reproduccions de fotos històriques per il·lustrar una web a 60 euros?

I els convenis amb institucions educatives perquè tinguin accés a aquest
patrimoni i l’usin abundantment en les activitats docents? Existeixen? Són possibles? A quin preu?

No és això germans, no és això! Aquest no pot ser el millor model de finançament.

La Comissió Europea ha posat en marxa una consulta pública sobre les biblioteques digitals i la preservació dels materials digitals. S’acaba el 20 de gener de l’any vinent.
http://europa.eu.int/information_society/activities/digital_libraries/index_en.htm

Com que em sembla important participar, sobretot perquè a la meva edat recordo prou quan ens era completament impossible de fer-ho, em permeto de traduir lliurement els enunciats per si a algú li fa gràcia de rumiar-hi.

Evidentment la participació passarà per fer-la en alguna de les llengües oficials.

———————————————————————–

Digitalització i accessibilitat en línia

1) Quines mesures addicionals es podrien prendre a nivell nacional i europeu per promoure la digitalització i l’accesibilitat en línia de material en totes les llengües europees?

2) Quines mesures es podrien prendre per promoure la inversió privada i nous models de negoci com, per exemple, cooperacions públiques-privades per digitalitzar i fer accessibles col·leccions històriques?

3) Quines mesures de caire legislatiu, tècnic, organitzatiu o d’altre tipus podrien facilitar la digitalització i la subseqüent accessibilitat del material protegit per drets d’autor, tot respectant els interessos legítims dels autors?

4) És important econòmicament i rellevant en la pràctica el tema dels materials ‘orfes’? Si ho és, quins mecanismes tècnics, organitzatius i legals es podrien usar per a facilitar un ús més extens d’aquest material? (nota meva: els materials orfes són aquelles obres protegides de les quals és impossible localitzar-ne els detentors dels drets)

5) Com es podria fer més transparent i conegut el material de domini públic i l’altre material disponible lliurament (compartit voluntàriament) per tal de facilitar-ne la disponibilitat en línia per a un ús posterior?

Preservació de continguts digitals

6) Quines mesures prioritàries - especialment de tipus legal i organitzatiu - s’haurien de prendre a nivell nacional i europeu per a optimitzar la preservació dels continguts digitals tenint en compte les limitacions de recursos disponibles?

7) Existeix el risc que els sistemes nacionals de dipòsit legal portin a una multiplicació de requeriments envers les empreses que tinguin activitat internacional? Podria ajudar a evitar-ho la legislació europea?

8 ) Com pot la recerca contribuir al progrés en el front de la preservació? Quins eixos de treball s’haurien de fixar com a prioritaris per als propers Programes Específics de Recerca del 7è Programa Marc?