Per començar

Vaja, ja està! Al final m’he decidit a provar. Em fa cosa això d’explicar públicament històries. Però… aquí estic.

La veritat és que encara no m’he refet de l’astorament. Això dels blocs és donar veu pública a qualsevol, l’speaker corner que sentíem a dir que existia fa trenta anys, allà a Londres. Quina admiració ens causava quan aquí els pares encara tancaven les finestres de casa perquè no se’ls escoltés des de fora si se’ls acudia parlar de política.

I ara, el racó de l’orador s’ha fet universal amb l’única limitació de la llengua. I ni això, amb aquests programes de traducció automàtica. Res, que no me’n sé avenir.

Bé, per començar, ja n’hi ha prou. No vull avorrir. És clar que tampoc cal llegir-me.

Una salutació a la resta de blocaires i gràcies als administradors de la plataforma.