El proper divendres, 9 de maig, tindrà lloc l’última sessió de les Nits a l’àtic d’aquest curs 2007-08. A les 9.15 h del vespre al Casal d’Amposta.
Actinetgenda: Potenciar el servei d’agenda de Tinet
En aquesta xerrada els autors del projecte ActiNetGenda ens presentaran les principals característiques del projecte. El projecte ActiNetGenda permet convertir el servei d’agenda del portal de Tinet, la Xarxa Ciutadana, en una eina més útil, versàtil, participativa i activa per difondre i trobar (d’acord a les preferències personals) les diferents activitats que es produeixen a les comarques de Tarragona. Entre les noves funcionalitats que el projecte contempla hi ha la possibilitat de fer cerques d’acord amb diversos criteris i de forma simultània, crear perfils per agilitar la cerca, rebre notificacions periòdiques per correu electrònic o sms de les activitats que es programen, emetre opinions sobre els diferents actes, etc.
En parlaran: Pere Millán Marco, Carlos Cuenca Domínguez i David Rodríguez Moreno.
Si no podeu fer una excursió fins a Amposta, també teniu l’oportunitat de seguir la xerrada per internet des de la web de Nits a l’àtic, amb transmissió per vídeo, comentaris via xat i twitter. Què més es pot demanar? A gaudir-ne!
I si us agrada el que fem, no deixeu de votar-nos pels premis del Dia d’Internet, només cal fer dos clics: “Votar” i “Confirmar”. Gràcies!
Les revistes científiques electròniques s’han convertit en eines imprescindibles per als nostres investigadors. La facilitat de consulta en el lloc i en el moment oportú, sense desplaçaments, la possibilitat de compartir un article de forma immediata amb els membres del grup de treball i l’accés multiplicat fruit de contractes globals a través de consorcis han transformat totalment el panorama de l’accés a la informació necessària per a la recerca. Els contractes per tenir accés a aquestes revistes s’enduen una part molt important del pressupost de les biblioteques universitàries ja que constitueixen, sense cap dubte, una part vital de llurs col·leccions.
Doncs bé, al meu entendre els bibliotecaris no estem prestant l’atenció que caldria a aquest conjunt del fons de la biblioteca arribant al punt que, o bé no integrem aquests títols al nostre catàleg, o bé ho fem de forma deficient. Fa temps que ho penso i fa temps que mantinc discussions, a voltes abrandades, sobre aquest tema.
Recentment, una sessió formativa sobre MARC21 on els experts no aportaven ni una reflexió sobre com descriure i codificar les diferents versions d’una revista electrònica, essent aquest un tema de màxima importància per guiar als nostres usuaris cap a la ‘còpia’ adequada i que ens permetria donar un valor afegit real a través del catàleg, em va decebre profundament.
No pot ser que apliquem normes precises a la descripció de detalls irrellevants dels documents tradicionals ino siguem capaços d’advertir als nostres usuaris que la versió de Nature a ca l’editor és molt més rica que el pdf o l’html que trobarà a través dels paquets d’intermediaris que també tenim contractats. I que a més no estem preocupats perquè no ho hem resolt. Ens estem equivocant i potser ja fem tard per redreçar la situació. D’altres professionals faran el catàleg que els nostres usuaris necessiten. Quina llàstima!
Com que ja és una mica tard per les felicitacions, només desitjar que hagueu gaudit d’una magnífica jornada amb roses, llibres i bona companyia.
Aquí us deixo una rosa, autèntica 50+.
I un record d’agraïment per als col·legues alemanys que fa un any em van deixar inaugurar la col·lecció d’informes nacionals sobre la biblioblogosfera anomenada LibWorld. Hores d’ara hem dibuixat, entre tots, el panorama en 32 països.
En un món globalitzat, conèixer-nos és el primer pas per a col·laborar. Felicitats, doncs, a l’equip d’Infobib per la seva iniciativa.
A través del bloc The Geek Librarian de la bibliotecària italiana Bonaria Biancu arribo a un vídeo de Monica Mazzitelli que il·lustra la campanya contra la directiva europea que obliga al pagament per préstecs a les biblioteques.
Non paghi di leggere. The Disney trap atto secundo
(Recordem que a Espanya el termini de protecció de l’autor s’estén fins a 70 anys després de la seva mort i fins a 80 anys en el cas dels autors morts abans de 7-12-1987).
Estan espantats, sí. Ja no es tracta de quatre bojos visionaris predicant l’accés obert. Institucions de prestigi internacional han començat a fer via amb mandats que obliguen a publicar en obert els resultats de recerques subvencionades per elles. I la sirena d’alarma s’ha acabat de disparar als Estats Units amb la legislació referent a la recerca amb fons dels NIH i el mandat de la Faculty of Arts and Sciences de la Universitat de Harvard.
L’Associació internacional d’editorials científiques, tècniques i mèdiques (STM) ha publicat un document per reivindicar el valor que afegeixen els seus associats a la publicació científica i explicar la seva postura davant el moviment imparable cap a l’accés obert.
Tradueixo el resum executiu (l’únic apartat que habitualment tenen temps de llegir els “jefes”):
La societat es beneficia de la cerca, distribució, preservació i ús del coneixement i la descoberta científica.
Les editorials científiques, tècniques i mèdiques (STM) són col·laboradores de confiança de la comunitat investigadora internacional en aquestes activitats i un lligam indispensable en la cadena de registre, certificació, formalització, millora, difusió, preservació i ús de la informació científica, tot fent inversions a llarg termini en publicacions al voltant de les quals es troben i evolucionen comunitats científiques tant emergents com ben establertes.
L’accés global a la informació científica per als investigadors d’institucions de recerca és fàcil i molt estès gràcies en gran part als esforços emprenedors de les editorials STM per convertir exitosament la difusió basada en paper a format digital. Les editorials estan experimentant amb mineria de dades i eines de visualització, aplicacions de web semàntica, ajudes de navegació en línia, interfícies flexibles, accés lliure a l’arxiu recent dels articles publicats i aplicacions web 2.0, així com donant suport al desenvolupament d’estàndards internacionals per tal de millorar les publicacions en línia i els llocs web i portar al cim l’habilitat de descobrir de la ciència.
Justament perquè les editorials científiques volen incrementar la disponibilitat i l’ús de la informació científica en interès del desenvolupament de la societat en general, estan obertes a la cooperació amb els governs, biblioteques, investigadors, institucions, proveïdors de serveis, ONG i organismes nacionals i internacionals pel que fa a l’anàlisi i avaluació de com l’ús i la difusió de la informació científica es pot dur al punt màxim.
Fixeu-vos que en aquesta reivindicació de la seva funció “indispensable” inclouen per dues vegades el concepte “preservació”. Molt de compte hem de tenir les biblioteques perquè la nostra funció tradicional està canviant de mans de forma imperceptible. Si no estem ben preparades en el moment oportú, altres agents estan disposats a fer front a aquest repte de l’era digital.
D’altra banda, resulta interessant com posen l’èmfasi en les grans inversions realitzades per digitalitzar els seus fons i per experimentar en noves formes de publicació. Molt curiosa la denominació d’empreses “independents” que engloba les editorials comercials acusades manta vegada de monopolis insaciables i inflexibles. Una amenaça en el rerefons sobre l’atur a què es poden veure abocats uns 120.000 treballadors de tot el món. I una voluntat de cooperació desbordant, sí senyor.
Com que ja és una mica tard per les felicitacions, només desitjar que hagueu gaudit d’una magnífica jornada amb roses, llibres i bona companyia.
