Contra el préstec

Ja sabem que el préstec de llibres no és gaire ben vist pels editors: segons com, els sembla una competència deslleial enlloc de prendre’l com a promoció de les obres i de la lectura. Però encara no m’havia trobat mai amb un atac tan i tan directe contra el préstec de tota mena.

Imatge

La imatge prové del llibre de José Martín, Gengis-Kan. Barcelona, Ediciones G. P. [1952]. És el número 3 de l’Enciclopedia Pulga.

27 juliol 2013 at 0.27 Deixa un comentari

Centenari d’Enric Valor

Centenari d'Enric Valor

Ahir, 22 d’agost de 2011, se celebrava el centenari del naixement de l’escriptor i lingüista valencià Enric Valor. Ha estat una bona ocasió per a conèixer-lo tot llegint la seva novel·la La idea de l’emigrant en què es retrata la vida de pagès a muntanya a inicis del segle XX i s’apunta la crua realitat de la immensa majoria dels que van fer les amèriques. L’autor proposa l’educació com la via real d’escapada d’un entorn on regnen l’analfabetisme, les supersticions i les pulsions més primitives.

Esgarrifen sentències com aquesta, perfectament creïbles en boca del personatge Vicent, l’amo del mas de la Til·lera:

-La lletra per a què? Això ens torba, ens fica al cap cabòries que no aprofiten per a res. Saber llaurar, sembrar, empeltar, batre, veremar… Això ha de saber un camperol! No lletres de senyoret, d’advocat de secà que series tu. Què et penses, babau, que arribaries a ministre?

Gràcies a la idea de l’emigrant però, un dels joves del mas arriba a estudiar, això sí, aprofitant, entre d’altres recursos, les biblioteques ;-)

Et conec bé – el mirava molt afectuós de darrere la taula del despatx-: molts “excel·lents”, moltes matrícules d’honor que, a banda de l’honor indubtable que proporcionen, signifiquen que estalviaràs bona part de despeses universitàries. Faràs molts apunts que t’evitaran comprar alguns llibres; tafurejaràs per les biblioteques… Triomfaràs.

Un bon recordatori de la biblioteca com a servei públic per l’accés a la cultura i el combat de les desigualtats. Gràcies, Enric Valor!

23 agost 2011 at 0.56 1 comentari

Recordança

Labors de dona amb les inicials A. M.

9 agost 2010 at 1.35 Deixa un comentari

Transicions virtuals

Recullo el comentari d’una familiar meva, dona de mitjana edat, gran lectora de novel·les que li proveeix el quiosc de la cantonada. Està amoïnada amb els llibres digitals. Li agradaria comprar un lector perquè hi veu alguns avantatges: poc pes, lletres a mida. Però té dubtes i alguns desitjos. Com que sap que sóc del ram del llibre, me’ls aboca per si de cas pot servir d’alguna cosa.

  • té clar que vol comprar un suport físic, em diu: vull cada llibre en un llapis usb, que pugui col·leccionar tal com faig amb els volums en paper. Se’ls imagina amb el seu rètol/portada, de colors, que quedin ben ordenats en un calaix.
  • no vol saber res de compra en línia. No és dona de grans habilitats tècniques tot i disposar de connexió internet de primera a la seva llar. Ha llegit, crònica a crònica en el seu diari habitual, sobre els perills d’internet i no li ve de gust de córrer riscos per tal de mantenir la seva afició lectora. Seria una bona candidata a mantenir la seva relació amb la quiosquera que li guardaria els llapis usb de les noves novel·les que li poden agradar.
  • no sap res de formats ni de lectors. Per ella, comprar el llapis amb l’obra significa poder-lo llegir en qualsevol lector i sempre que vulgui. Com les novel·les impreses, ni més ni menys.

Bé, no és l’escenari que jo m’esperaria però el suggeriment és ben real, com real és que hi ha diferents expectatives i diferents necessitats. I que el llibre digital té un mercat popular per explotar si els nostres editors volen i saben fer-ho.

1 agost 2010 at 22.41 6 comentaris

Homenatge a Jesús Moncada

Des del bloc Provisionals ens convoquen a recordar Jesús Moncada, l’escriptor de Mequinensa, amb motiu del cinquè aniversari de la seva mort.

He aprofitat per llegir la novel·la Estremida memòria de la qual extrec aquest fragment:

A més de la feina, devia als Segarra una cosa inestimable: saber llegir i escriure. Quan el professor de la Severiana acabava la lliçó amb la senyoreta i la Cinta, començava amb ella. Havia estat duríssim. Tanmateix, el senyor, provocant més d’un comentari verinós de la cuinera, que sostenia que allò no era cosa d’afaitapobres i encara menys de dones, havia aconseguit a força de paciència que perseverés i se’n sortís.

La lectura ha estat, efectivament, estremidora i un plaer que recomano de tot cor.

13 juny 2010 at 19.57 3 comentaris

12es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: 19-5-2010

Un any més he tingut l’oportunitat d’assistir a les jornades professionals que organitza el nostre Col·legi. Que justament enguany compleix 25 anys d’existència. Felicitem-nos!

Us deixo les meves notes d’una sessió del matí.

Taula: Un nou model d’accés a la informació. Els continguts a internet. Amb Manuel Almeida, periodista, Joan Carles Doval, productor de música, Juan Alía, entitat de gestió, Ernest Folch, editor. Moderador: Julián Figueres, bibliotecari.

No hi ha hagut cap debat sinó respostes a preguntes que anava fent el moderador. Tots evidenciaven el gran canvi que ha suposat internet en el seu àmbit professional i com s’hi van adaptant. M’ha resultat especialment interessant comparar les visions del productor de música i de l’editor.

Doval parlava des del punt de vista de qui ja ha assumit la duresa del canvi i veu les oportunitats del nou entorn. Constatava la fragmentació de la venda (cançons individuals) i que el comprador realment tria, ajunta i decideix com vol consumir la música i, això sí, en consumeix en molta més quantitat que abans. Com a mancança ha esmentat que s’ha perdut la possibilitat de fer discs conceptuals. Actualment donar-se a conèixer pel mitjans convencionals és molt més difícil que abans. Les ràdios importants s’aferren als èxits establerts enlloc de crear-ne de nous. Ha recordat que la defensa de la propietat intel·lectual és imprescindible per als productors perquè d’altra manera no podrien invertir en aquest sector.

Folch parlava des del punt de vista de qui sap que ha de canviar, ja està disposat a fer passes però encara no assumeix la radicalitat del canvi. Vol traspassar el model vell al nou entorn. És la situació del món editorial. Algunes notes:
. pantalles de tinta electrònica per a llegir literatura
. iPad i similars per a llibres infantils, guies de viatge, còmics, continguts que requereixen color, gràfics i elements interactius.
. l’oferta actual és de prova pilot, no és el futur.
. es farà una plataforma de llibres-e per a cada comunitat autònoma, per a ús de les biblioteques. Estan en estudi les condicions.
. xifres de l’oferta de llibres-e a Espanya: uns 3.000 títols ara mateix; 6.000 al mes de juny; 10.000 a finals d’any.
. un 20% de novetats i un 80% de fons (més de 6 mesos a la venda)
. amb les plataformes de consulta els llibres-e passen a perdre la condició legal de llibre, han de sotmetre’s al 16% d’IVA i deixen d’estar subjectes al preu fix. Es transformen en servei.
. compten a oferir preus d’un 20% a 30% més barats que la versió paper.
. en sis mesos oferiran la comercialització per capítols de llibres tècnics i universitaris.
. molt escèptic pel que fa a Google editions

Doval constata que en aquest país no hi ha plans per a fer fonoteques digitals, i que en el seu sector (la música) sempre s’ha aplicat l’iva del 16%.

Almeida diu que el repte està en fer rendible la gratuïtat.

20 maig 2010 at 2.38 5 comentaris

Fusionitis

Això de les fusions és un mal que jo coneixia pels diaris. Anys enrere era cosa d’empreses que havien de créixer i ara apareix a primera plana amb motiu de les caixes que, vulgues no vulgues, han d’acabar fusionades o enfonsades segons manen les autoritats econòmiques. I vés per on que sense pensar-m’ho la fusionitis em toca de ben a prop.

Els símptomes són clars: les autoritats competents, vistes les circumstàncies del moment i després d’unes anàlisis prospectives, arriben a la conclusió que dues entitats diferents, un cop unides per una sola direcció i esporgades de personal mantindran la seva funció i encara guanyaran pes. Se suposa que les ments pensants tenen un projecte clar i una visió estratègica de com dur a terme aital objectiu.

Si la fusió en qüestió deriva en opa hostil ja es pot basquejar el personal de l’entitat afectada perquè l’operació es transforma en assalt i destrucció amb el corresponent botí per a l’entitat ocupant. La fissió de la matèria és inevitable quan s’arriba al punt d’efervescència de l’acció i la desafecció sura entre les restes del naufragi.

Haurem d’afegir al nostre fons guies per a supervivents. R.I.P. els caiguts.

16 maig 2010 at 17.59 3 comentaris

Older Posts


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Eines de xarxa

Estadístiques

  • 27,989

Origen de les visites

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.