VI Jornades àtic 2a Internet mòbil: 29-11-2009

Diumenge matí, nova sessió de les Jornades àtic 2a dedicades a la Internet mòbil. I aquí les meves anotacions, fetes des de la sala que el Citilab de Cornellà de Llobregat ha posat a la disposició dels organitzadors.

Natalia Arroyo. La biblioteca en el bolsillo.

Posa de manifest que la mobilitat dels nostres usuaris és un fet i que l’ús d’aparells adaptats a aquesta mobilitat i que faciliten l’accés en tot moment i circumstància a Internet és el futur. Davant d’això les biblioteques hem d’adaptar-nos, mantenint la nostra missió de ser una porta d’accés fiable a la informació.  Per ara són poques les biblioteques que han emprès aquest camí però ens en menciona algunes:

• Biblioteca Gabriel Ferrater de la UPC
• Biblioteques del CSIC
• Biblioteca Municipal de Muskiz
• Biblioteca Universitaria de Cádiz
• Biblioteques municipals de La Coruña

Valdrà la pena donar un cop d’ull a aquests exemples.

Dolors Reig. Web 3.0.

És la intersecció de la web semàntica i de la tecnologia mòbil. Per no aportar notes amb errors, prefereixo que mireu la presentació que ha publicat l’autora al seu bloc, El caparazón. I aquí només deixo alguns dubtes que m’han quedat.

La web semàntica, basada en metadades i validada per tercers, sembla un pas enrere, cap a la intermediació. Em va fer l’efecte que em deien que el futur es anar a la indexació de continguts de la web, feta amb eines automàtiques i validada per experts. Això, indexació per experts, és el que hem fet a les biblioteques, aplicada a un àmbit concret. Però en els darrers anys justament aquesta feina s’ha posat en qüestió i la nostra tasca d’intermediació ha perdut la seva rellevància. Malgrat tots els problemes de soroll, malgrat els reptes a la lògica que suposen les folcsonomies, els resultats globals són millors que els que pot aportar una web a ritme d’experts. O no? Per pensar.

Ens parlava d’etiquetar el món real, els objectes i que això ha de dur a una societat de la transparència. Massa transparència, segons com s’apliqui, i barrejada amb experts que validin m’acaba fent pensar en un món controlat, estil 1984.

Pel que fa a la mobilitat, deia que l’extensió dels ordinadors de sobretaula ha tocat sostre. Que l’aprenentatge mòbil més la realitat augmentada signifiquen la revolució que ha de venir en el camp de l’educació.

Enric Senabre. Clausura del IV Congrés de la Cibersocietat.

Ens ha donat una àmplia visió de l’organització d’aquest congrés. Per fer-nos una idea numèrica: 10 persones són el nucli que prepara l’estratègia; 146 coordinen diversos grups; 225 són els cibermotors en contacte directe; 2.400 els congressistes.

La primera convocatòria va tenir lloc el 2002. Ha anat evolucionant i des del primer moment, abans de trobar el lema del congrés ja intervé la participació dels futurs congressistes.  S’ha permès la personalització de manera que cadascú podia fer-se la pròpia carpeta de dreceres. S’ha mantingut el multilingüisme amb cinc llengües actives: català, castellà, gallec, portuguès i anglès. Multilingüisme basat en codi i voluntaris.

El congrés pretén ser un format complementari dels congressos acadèmics, amb ponències i comunicacions que passen un procés de selecció similar. Si el congressista ho desitja pot obtenir un certificat de participació oficial. En aquesta ocasió s’han presentat unes 400 comunicacions que estan totes publicades, des d’abans de l’inici del congrés a la web, maquetades per obtenir un format homogeni i professional. En paral·lel s’han posat en marxa activitats que fan el seu propi camí. La veritat és que és una feinada impressionant i una voluntat d’experimentació i d’innovació que es fa admirar.

Un gran agraïment a tots els conferenciants que han volgut dedicat el seu temps a compartir amb tothom (perquè totes les xerrades es van retransmetre en directe) els seus coneixements i les seves reflexions.  Internet és el que les persones volem que sigui i aquestes jornades, amb les seves llums i les seves ombres, crec que mostren la part més positiva de la xarxa. Gràcies també als atictes, amb els quals col·laboro fins on puc.

PS A mesura que es vagin publicant les presentacions, actualitzaré els meus apunts amb els enllaços.

VI Jornades àtic 2a Internet mòbil: 28-11-2009

Avui dia complet al Citilab de Cornellà de Llobregat assistint a les VI Jornades àtic 2a dedicades a Internet mòbil. Un munt de xerrades interessants i molt diverses. Amb alguns problemes tècnics que s’han pogut solucionar després de la primera ponència.

Aquestes són les meves anotacions:

Retransmissió des del Campus de les Terres de l’Ebre de la URV a Tortosa.

Ricard Espelt. Copons 2.0, el camí cap a l’acció de consens.
Regidor en un municipi d’uns 300 habitants, sense cap partit a l’oposició. Usen les TIC per fomentar la participació ciutadana i facilitar el rendiment de comptes permanent. Escolten queixes i propostes en espais oberts, estableixen diàleg i participen en debats públics, publiquen l’agenda de l’alcalde i dels regidors. Usen programari lliure i estan en les plataformes on està la gent.

Condicions: que els participants estiguin identificats, o sigui, perfils digitals reals, responsables de les seves paraules. Els representants públics escolten, participen però mantenen i no defugen la seva responsabilitat de govern.

Comentaris: els ciutadans aconsegueixen crear un lobby permanent. S’estableix una certa moderació per la mateixa comunitat. Permet veure quines queixes o suggeriments tenen una base més àmplia i quines poden ser d’abast molt reduït. Idees i propostes de solucions pels temes plantejats sorgeixen sovint dels mateixos ciutadans. Les decisions que es prenen després d’un debat obert obtenen un consens i són assumides per tota la comunitat. Permet que les persones relacionades amb el municipi però no residents permanents puguin participar en els debats que els interessen. Per ara només al voltant d’un 40% està connectat, no és una via substitutòria sinó complementària. Algun dia Internet serà gratuït i universal.

Tíscar Lara. Mobile Learning EOI con HTC Android.
Després de presentar-nos l’EOI ens ha comentat el projecte que ara està començant a arrencar de distribució de mòbils a uns 400 alumnes de postgrau i de màsters. Van amb programari lliure (Android) i estan integrats amb Google Labs. Les assignatures disposen de calendari a Google que comparteixen amb els alumnes i on apareixen i es comuniquen les incidències. S’usen els docuemnts compartits. Inclouen dreceres al campus virtual en Moodle i serveis. El cost de la connexió d’1 Gb mensual va a càrrec d’EOI.

M’ha cridat l’atenció: Les universitats són dels llocs on menys facilitats hi ha per a l’aprenentatge informal. Donar un portàtil ja està desfasat.

Jordi Hernández, Edu Bada. qrcode.es Convirtiendo la tinta en bits.
Els codis qr són l’evolució dels codis de barres. Permeten identificació i molta més informació de cada producte etiquetat. Permet caràcters alfanumèrics i kanjis. Patent alliberada. Qui té la patent vol fer el negoci amb els lectors. Explotació encara incipient aquí. Al Japó, d’on són originaris, ja estan força implantats.
Lector per a mòbils: i-nig-ma

Tarda

S’han presentat les entitats que organitzen les Jornades: atictes, blocaires de l’Ebre, TIC Tarragona i Citilab. Com que jo era a Cornellà he pogut gaudir d’una conversa amb el seu director Ramon Sangüesa juntament amb els altres assistents, Jep i Susana.

Joan Planas. Videoblogs.
Amb un estil informal ens ha donat algunes claus del significat del vídeo en l’entorn internet.

• Immediatesa
• Usar llicències Creative Commons
• Publicitat selectiva
• Recollir opinió
• La força que té l’individu
• Credibilitat compromesa, cal un ull crític

La tecnologia ja no és cap barrera.

Alguns exemples del seu estil: Promo: atic2 Jornadas Internet Móvil,  Atic2,

Cava & Twitts, des de Tarragona, sobre Periodisme 2.0 amb Cinta S. Bellmunt, Esther Celma i Jordi Salvat. Moderació a càrrec de Marc Cortés.

Internet com a font d’informació i documentació. El periodista sempre ha de contrastar la informació i reconèixer les fonts. El professional interpreta i analitza la informació, de manera que n’augmenta el valor.

Una jornada molt atapeïda i ben interessant. Demà, més. A les 10 h altre cop al Citilab. Si voleu venir, ja ho sabeu. Es parlarà de biblioteques mòbils, web 3.0 i tindrà lloc la clausura del congrés de la cibersocietat.

àtic 2a 2009 Internet mòbil

Les sisenes Jornades àtic 2a estaran dedicades enguany a la Internet mòbil i, com a novetat especial, tindran tres seus simultànies: Tortosa, Tarragona i Cornellà de Llobregat.

Dates: 28 i 29 de novembre de 2009.

Coordinades per Atictes i organitzades per Blocaires Ebrencs, TIC Tarragona, Citilab i Eutopia Interactiva, amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili, la Coordinació territorial de Joventut a les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament de Tortosa. Volen explorar les oportunitats que ofereix la Internet mòbil en l’educació, l’administració pública i el periodisme, però també en aplicacions més lúdiques, com els viatges o els videojocs.

L’esdeveniment és una iniciativa en xarxa, no només per la seva distribució geogràfica, sinó també perquè connecta amb d’altres propostes similars: compartirà públic a Cornellà amb la clausura del IV Congrés de la Cibersocietat i a Tarragona amb el primer Cava&Twitts amb multiseu i retransmissió.

El públic podrà intervenir des dels tres espais a 100 km de distància i també des d’Internet, on novament s’emetran en directe les ponències i debats, tot amb la intenció de fer arribar el debat sobre la innovació tecnològica allà on estigui la persona interessada.

(Nota de premsa)

A més a més, s’ha iniciat una campanya viral des del web mobilitat.atic2.cat on es convida als usuaris a explicar el tema de les jornades fent “vídeo respostes” a un vídeo publicat per Atictes al seu canal de YouTube.

Qui s’atreveix a ser el primer? xD

Teranyina de dependències

• “Ep, que no s’ha publicat la notícia”
• “Ep, que l’àlies porta ara aquí ara allí”
• “Que no, que no es veu bé. Com ho mires tu?”
• “Doncs aquí surt una informació que hauria de ser d’ús intern”

En podria escriure moltes més de frases de queixa, sorpresa, avís, consternació perquè el treball d’editar una web o d’alimentar una base de dades està ple d’incerteses.

Aquest és un dels canvis més sorprenents i també més estressants de la implantació de la xarxa en la nostra tasca diària. Ja no som els únics responsables de la informació que donem. Allò que veu l’usuari depèn de nombrosos factors externs al nostre àmbit de responsabilitat. Des dels administradors de la plataforma, als encarregats del disseny, als proveïdors de comunicacions i a l’equip que utilitzi el propi usuari.

Ja fa temps que abans d’afirmar res sobre el que se suposa que estic oferint, faig una mena d’enquesta sobre l’entorn de qui em pregunta i em curo en salut avisant que pot ser que hi hagi algun problema tècnic puntual. Aquell tòpic que és la informàtica que falla en el moment més inoportú respon a una percepció d’incidències massa sovintejades, amb causes ben diverses però que a ulls del patidor formen una nebulosa amenaçant, tan màgica com el funcionament normal de tot el sistema.

• “És que tal màquina no tenia permisos per parlar amb tal altra”
• “Es que hi vam posar un pegat i amb l’actualització ja no funciona”
• “És que això és cosa dels tècnics del proveïdor”
• “És que han canviat un paràmetre i els enllaços s’hauran d’actualitzar”

Coneixeu la cançó de l’enfadós, que quan s’acaba torna a començar?

Encallada en la trama e-book

Aviat farà un any que parlava del meu interès pels aparells que permeten llegir llibres digitals en una pantalla de tinta electrònica de mida similar a un llibre en paper, els anomenats lectors de llibres digitals.

Durant aquests mesos les notícies de nous aparells lectors més perfeccionats no han parat de fer-se públiques. I els anuncis de noves ofertes editorials, algunes concretades i d’altres en perspectiva.

Ara torna a començar la campanya de Nadal.

Jo he tingut ocasió d’obtenir-ne un parell d’exemplars a la meva biblioteca i … reconec que m’he encallat.

Veig les imperfeccions evidents d’aquests lectors primitius: pantalles en blanc i negre, inservibles per determinats gràfics i informacions científiques, bateries limitades quan es pretén fer alguna cosa més que passar pàgines de text.

Veig el gran potencial per al meu entorn de treball: capacitat de portar la biblioteca personal de recerca al damunt i d’usar-la còmodament.

Veig grans avantatges ergonòmics cara a les persones d’edat com jo mateixa: menys pes i lletres grans al gust.

Veig un garbuix de formats i de plataformes que em desaconsellen invertir en continguts de pagament. Jo sóc una col·leccionista apassionada. Passen els anys i gaudeixo tornant a fullejar les obres que algun dia em van interessar, recuperant-ne paràgrafs. Com fer-ho si em posen DRMs als fitxers que compri?

Veig com la biblioteca està obligada a comprar i recomprar la mateixa obra, en la mateixa edició, per un canvi de format. Com ens neguen fer cap altre servei que un préstec d’estil tradicional.

Veig que comprar a través de la llibreria, per més homologada que sigui, interfereix en l’aprofitament de descomptes i oportunitats que fa l’editor. Els grans – consorcis, grups de llibreters – poden fer negociacions però els petits que requereixen comprar al detall queden desemparats.

Veig que si la biblioteca no pot o no vol fer col·lecció pròpia, gestionar-la i preservar-la, es transforma en un intermediari més aviat molest, el guardià de la legalitat, l’instructor per a les primeres passes i l’oficina de pagament de les llicències. Alguna cosa més? Mmm

ALTRES REFLEXIONS

• Hi ha un debat obert sobre el model econòmic dels llibres digitals a Thingology. Ebook economics: Are libraries screwed? 7-10-2009

• Les impressions de la Llibreria L’Aranya del Liber’09 recollides com a llibre digital i també en el seu bloc.
• Properament alguna e-ratlladura del mateix tema a ca la Mina.