Evolució

No me’n puc estar. Jo també formo part d’aquesta història.

Ja en vaig parlar fa algun temps a Hem sortit a la tele!

La meva promoció queda alguns anys entremig d’unes i altres.

“Malgrat que d’un vídeo a l’altre han transcorregut 80 anys, i que el centre ha passat per cinc ubicacions diferents dins de la ciutat, algun element comú hi ha a través dels temps… O no?” (Amadeu Pons en el missatge a bibcat de 2-7-2009)

Gràcies, Canalbib!

Amb ulleres de gènere

A la feina s’ha posat en marxa un pla d’acció per intentar promoure la igualtat d’oportunitats entre gèneres, després d’anys d’anàlisi i observacions que han evidenciat biaixos importants, des d’àrees en què les dones pràcticament no hi participen fins a llocs que possiblement pateixen de barreres de vidre.

Pel meu lloc de treball, he de prendre part activa en aquest pla i això m’ha dut a posar-me unes noves ulleres de gènere amb les quals veig contrastos que abans em passaven desapercebuts. I sembla que avui m’he oblidat de treure-me-les abans de posar-me a fullejar, amb alegria i curiositat, l’Anuario ThinkEPI 2009 que molt amablement m’han fet arribar els seus editors.

Pels lectors que no sou del ram bibliotecari ni documentalista, ThinkEPI (Grupo de Análisis sobre Estrategia y Prospectiva de la Información) és un grup de professionals de la informació al voltant de la llista de discussió Iwetel, els membres del qual promouen debats interessants llançant periòdicament un text de base amb reflexions personals. Al cap de l’any recullen aquestes notes, més els comentaris de major rellevància, hi afegeixen algunes notícies importants i es publica l’Anuario ThinkEPI que ofereix un bon panorama de tendències de la professió: bibliotecaris, documentalistes i experts en informació.

De fet, ThinkEPI i Iwetel formen part d’un entramat informatiu on també es troben la revista El profesional de información, la plataforma de promoció de notícies Documenea i el registre de professionals Exit.

2009 Análisis de tendencias en información y documentación és el volum que signen Tomàs Baiget, editor i Javier Guallar, coordinador. En el sumari, sota sis grans apartats hi tenen presència destacada la web 2.0, la tecnologia, la reflexió sobre formació dels professionals i les noves formes d’edició.

M’han sorprès tanmateix algunes xifres al marge dels continguts específics de la publicació i relacionades amb les meves ulleres de gènere: dels 34 autors presents, 28 són homes i 6 dones. Dels 42 textos publicats, 8 i mig són signats per aquestes 6 dones en dues àrees molt concretes: Formació i professió i Gestió de la informació.

Potser és casualitat, he pensat. I he anat a mirar la composició dels membres del grup ThinkEPI: 37 homes i 9 dones. Mmmmm, la branca hereva dels documentalistes predomina, he pensat.

Però donant un cop d’ull a números recents de les revistes BiD, EPI i Item la veritat és que la nostra professió està canviant acceleradament. Els bibliòmetres ens en podrien aportar moltes més dades.

La visibilitat s’està decantant cap a la part masculina. I aquí voldria que penséssim per què. Hi treballem moltes dones en el sector de la informació. Els càrrecs encara estan prou ben repartits però dubto que ho continuïn estant d’aquí uns anys al pas que anem. Què ens està passant? És la tecnologia, com en tants altres àmbits? Per què ens ha de tirar enrere? A les grans potser tindria una mica de sentit però entre les professionals joves, com pot ser? Noies, feu el favor d’espavilar-vos i agafar el lloc que us pertoca. Ningú no us ha de regalar res però tampoc no teniu perquè deixar el camp abandonat. Si cal tocar màquina i aprendre a fer números, feu-ho, caram, que no n’hi ha per tant. Si cal escriure articles, si cal manar, feu-ho. No renuncieu a posar en pràctica les vostres habilitats ni a fer visibles els vostres coneixements. El futur també el decidiu vosaltres amb la vostra actitud.

Migracions casolanes

El diari Avui està fent una promoció aquests dies consistent en obtenir a bon preu un aparell convertidor de vídeos VHS a format digital.

Em sembla una excel·lent iniciativa per dos motius:

1. perquè recorda, en un moment oportú, la necessitat de migrar els arxius personals audiovisuals
2. perquè facilita una eina per fer-ho possible.

Les persones del carrer, qualsevol de nosaltres, generem un munt d’informació. I molta d’aquesta informació fa anys que va deixar d’estar sobre paper. Especialment les històries personals documentades en imatges en moviment. Què en quedarà de tota aquesta abundància? Cal que en quedi gran cosa?

La història de segles enrere està feta dels retalls de documents oficials i dels arxius particulars de famílies poderoses. Poca cosa queda en record de la gent senzilla. El què ens n’expliquen els rics, alguns objectes humils, alguna comèdia ridiculitzadora.

La impremta va canviar força el panorama. Les tecnologies de la informació i de les comunicacions han portat una nova revolució. Tots som creadors. Sabrem ser també arxivers i preservar allò que és important per a la nostra – única – petita història?

Fulla seca

Fulla seca que no cau, contra tot pronòstic allarga la seva agonia durant mesos i mesos. Dolor absurd. Tortura infligida des de la ciència i l’amor. No tinc paraules per expressar la impotència que sento.

Callar a la butaca
que tan a prop del llit
allarga la distància
entre el teu cos i el meu

(Vers extret de la poesia Vindré demà de Teresa Pascual, Rebel·lió de la sal. Pagès editors, 2008)

Filtres: de llengua

The Time of the Doves = La Plaça del Diamant = Colometa = La place du diamant = Auf der Placa del Diamant = La piazza del diamante = La Plaza del Diamante = Diamanttorget = Diamantplandsen. Aquestes són les diferents versions lingüístiques en què podem trobar els 150 exemplars dels membres de LibraryThing de l’obra de Mercè Rodoreda a 8 de juny de 2009. Per la màgia dels traductors la nostra Colometa viatja per diferents països a cavall de llengües diverses.

De llengua és el filtre més poderós que existeix, aquell que posa darrera una tanca inaccessible els tresors ocults de cultures, per nosaltres desconegudes. Aquell que ens converteix en turistes, tastaolletes superficials, fotògrafs aficionats i observadors ignorants davant l’activitat 2.0 de milions i milions de persones. La xarxa ens permet treure el nas on mai no hauríem estat convidats però arribar a entendre per damunt de la barrera lingüística requereix eines poderoses que es van bastint lentament. I que els parlants de les llengües minoritàries i minoritzades han d’estar ben a l’aguait d’endegar a risc de perdre totes les oportunitats que la xarxa brinda i quedar definitivament descavalcades de la cursa cap al futur.

Jo fa dies que us vull dir (i no me’n surto) que trobo de gran ajuda que a l’usuari se li presentin els continguts en la seva llengua sempre que sigui possible i amb el mínim esforç per la seva part.

• I això ho fa LibraryThing presentant les obres en la llengua de l’entorn en què t’has registrat sempre que hi hagi alguna edició en aquesta llengua.
• I és com crec que haurien de presentar les llibreries les novetats quan apareixen en dues llengües simultàniament, posant a portada  (l’aparador virtual) la versió en la llengua del comprador potencial.
• I com hauríem de presentar els llibres en els catàlegs de les biblioteques, donant prioritat a l’edició en la llengua de l’usuari.
• I és com ens presenta Google els resultats quan li hem definit una llengua com a preferent
• I és el motiu pel qual s’ha endegat la campanya Navega en català.

La personalització ben entesa comença per fer sentir a l’usuari “com a casa“!